Ja fa molts anys, escrivia que l’art és vida i la vida és art. Afirmació rotunda i un xic pamfletària. Avui, amb els matisos que et van afegint els anys, ho subscric però ho ompliria de notes de peu de pagina: Art? Què es considera art? Qui o quines instàncies decideixen que és i qui és art? Quin art? Per a qui, a quins llocs?,…I així podríem omplir un llibre sencer filosofant, (amb el meu gran respecte per aquesta disciplina del coneixement i estimació per la saviesa).
I és que som al segle XXI i tot va molt accelerat. Tot va tant i tant de pressa, que a la humanitat ens pot passar per sobre!. El planeta se’n sortirà!, se n’ha sortit de fa mils de mil·lennis, però nosaltres i sobretot els que ens venen al darrera ho podem tenir molt magra.
Cal i cal ja, una revolta de la ètica. Crear la societat i per tant l’economia del be comú. Hem de construir una societat on la racionalitat, l’egoisme i el desig de tenir, no en siguin el motor. L’empatia, i la compassió haurien de ser-ne el motor. Amb aquest nou model social, l’art, no pot ser un be especulatiu ni de ostentació del poder. És un debat antic i ben actual. Sovint, quant veig art anònim a les parets de les ciutats, ja siguin pintures o escrits reivindicatius, les veig com a proclames poètiques, frases enginyoses, metàfores que colpegen. Art anònim i efímer però art igualment.
Afortunadament ja hi han moltes veus als museus que parlen de nous conceptes, de fórmules més participatives, de que els museus deixin de ser mausoleus d’obres d’art. Queda molt per fer i molt per subvertir i el paper de l’artista, cercant la seva independència, n’és fonamental.
Art i societat sempre van de la ma. Es tracte de posicionar-nos. Decidir quin model de societat volem contribuir a construir i per tant quina és la nostra relació amb l’art.
Mima Sant i Granados
I del caos va sorgir la gasela
ART DESCALÇ PER LA TERRA
/by Jordi Riera i Bas150è Aniversari 1872 – 2022
/by Jordi Riera i BasCelebrem el 150è Aniversari de Ca l’Antiga fent un sobrevol històric, social, cultural i artístic del lloc i el seu entorn: Teià, el Maresme, el mar, la muntanya, la seva gent, les seves obres.
Tot això de la mà d’artistes, escriptors, historiadors, científics, erudits i professionals, amateurs i afeccionats que tenen en comú l’encís i l’estimació pel Maresme.
Omplim el celler, les sales i els jardins de Ca l’Antiga amb obres dels segles XIX, XX i XXI d’artistes inspirats pels paisatges maresmencs, arquitectures sumptuoses o senzilles, històries i tradicions que transmeten els seus sentiments i sensacions en la pintura, la fotografia, el dibuix, l’escultura, les novel·les, els poemes, l’escena, la música…
2021 – Nadala
/by Jordi Riera i BasSomiant, pensant, imaginant Teià
/by Jordi Riera i BasSOMIANT, PENSANT, IMAGINANT TEIÀ és la nova proposta que ha sorgit arrel del Teià Polièdric. Una exposició col·lectiva que inclou disciplines diverses com són l’escultura, la pintura, la instal·lació, la literatura, la fotografia o el teatre. Tornem a apostar per una sola idea, Teià, però en un espai on cada autor s’ha pogut expressar amb el seu mitjà habitual. La comissió d’Exposicions teníem ganes de donar-los veu a tots i veure què en sortia d’unir arts tan diferents.
Amb aquesta mostra tornem a posar a debat i reflexió en el nostre entorn més proper i que és el nexe d’unió de cadascun dels autors, el poble. Carrers, places, muntanyes i cases prenen un significat diferent per a cada ull que se’ls mira i per cada història que hi ha al darrere.
Els autors que han acceptat el repte són l’Elisenda Guiu, l’ Erik Skoogh, la Glòria Olivella, en Joan Casellas, en José Antonio Sancho, la Mariàngels Perez Latorre, la Mima Sant i la Victòria Pujadas. A tots ells, mil gràcies per la implicació i dedicació. Han sigut hores de rumiar i posar-se d’acord, de buscar els punts d’encontre i dotar de sentit el conjunt.
Comissió d’Exposicions
CMC La Unió
Juliol 2018
Del 6 al 29 de juliol de 2018
Sala d’exposicions de la CMC La Unió
Inauguració divendres 6 de juliol a les 20 h
Cada divendres a les 20 h i cada diumenge a les 12.45 h representació d’una peça de microteatre.
Prospecte i guia de l’exposició –> Aquí
Exposició colectiva.
Per veure la instal·lació de Mima Sant —> cliqueu aquí
Exposició TEIÀ POLIÈDRIC
/by Jordi Riera i BasPoliedre: Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares Doncs aquest any tanquem una etapa fent per primera vegada un Polièdric. Sempre havíem entès aquesta exposició com a visions particulars i personals del nostre poble, artistes locals ens explicaven la seva manera de veure’l i viure’l, i sempre des d’una tela. Però mai l’havíem […]
El nou rellotge de sol de Ca l’Antiga: l’art, la natura i les energies renovables
/by Jordi Riera i BasCa l’Antiga s’ha renovat i ha posat el rellotje a l’hora, literalment perquè s’ha integrat a la façana un rellotge de sol. El disseny simbolitza el respecte del medi ambient i el foment de les energies renovables. Així, en el rellotge el blau representa les energies eòlica i hidràulica, el verd l’energia de la biomassa, les línies de les hores en vermell profund simbolitzen l’energia geotèrmica que ens ve de l’interior del nostre planeta. I finalment, el groc ataronjat del sol que simbolitza totes les tecnologies solars, tèrmica, fotovoltaica i termoelèctrica. El rellotge ha estat realitzat amb la tècnica de l’esgrafiat. Hi han col·laborat: la Mima Sant, artista de l’esgrafiat, Jordi Domènech, calibrador del rellotge, Mariàngels Pérez Latorre, concepció i disseny, José Antonio Sancho, fotografía.
Podeu descarregar el magnífic llibret que explica el projecte en aquest enllaç.
Topografies. Atles mèdic-artístic.
/by Mima Sant i GranadosHem gaudit d’aquesta exposició amb una visita guiada feta per les mateixes artistes. Va ser inaugurada el 13 de març a la Sala d’Exposicions de Can Palauet a Mataró.
www.mataroartcontemporani.cat
M’ha agradat molt. Us la recomanem.
Del 13 de març al 3 de maig
És una exposició d’art contemporani, a cura d’Assunpta Bassas. L’exposició aplega obres (pintura, dibuix, instal·lació, gravat, llibres) de Laia Martí Puig i Cori Mercadé, que comparteixen interès per les imatges procedents dels atles científics i manuals mèdics i treballen inspirades en la representació del cos humà.
Exposició a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti)
/by Jordi Riera i BasLA REVOLTA DE GAIA
Mima Sant Granados.
Durant el mes de març i després de passar per l’EAP Encants de Barcelona ens va arribar a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol l’exposició de Mima Sant La Revolta de Gaia. Mima Sant amb un treball on barrejant tècnicament fotografia, pintura i impressió digital ens proposa una reflexió crítica sobre la vida a la terra i la confluència harmònica de les cultures humanes amb la natura a partir de la revolta.
A la Revolta de Gaia la Mima Sant explora nous camins tècnics que l’allunyen de la seva obra anterior on treballava amb la barreja de textures com la fusta, la tela, el ferro i el paper. Aquesta pintora maresmenca és una persona amb una vida activa, intensa i completa en el senti ampli de la paraula i destaca també per la seva tasca com animadora social.
Per Jaume Sabatés,
impulsor d’aquesta mostra que estarà penjada al costat de l’entrada principal fins el 5 d’abril 2015.
LA REVOLTA DE GAIA
Vella soca
Petits brots atien l’alta
Revolta de Gaia
Generosa forta i tendra
tornes la vida
de la possibilitat de pervivència
en el nostre petit planeta.
Arbres sense arrels ni fullatge,
castigats per l’agressivitat humana.
Gaia és generosa
si hi ha una nova humanitat.
Cal la revolta compromesa i forta,
lliure i esperançada,
fecunda i amorosa.
Alenar, és l’instant, aquest sol i únic instant… (Poema i Nadala 2014)
/by Mima Sant i GranadosAlenar, és l’instant,
aquest sol i únic instant
el que a tots ens agermana.
Després,
tot depèn de quines son les mans,
i les besades.
Diferents són els teixits
que ens embolcallen.
Alenar, tan sols cercant l’escalf.
Cercant un absolut
que és l’amor i és l’abraçada.
El record
del primer crit és dissol a l’alba
en resta l’anhel d’un amor
que ens depassa.
Per a molts, per a tants, per a masses,
alenar, sota el pes
d’una incertesa amarga.
Abraçada gèlida,
que no és un vestit i esdevé mortalla.
A vosaltres us pertany l’avui i l’ara,
I podem si ho volem,
tallant un bon tros de la nostra capa.
Néixer
Amor
Diàleg
Amor, encara
Lluita, llibertat
2 instants de reflexió
0 moments de rancúnia
1 determinació de compromís
4 +361 moments de plenitud per a vosaltres
I del caos la gasela
/by Mima Sant i GranadosJa fa molts anys, escrivia que l’art és vida i la vida és art. Afirmació rotunda i un xic pamfletària. Avui, amb els matisos que et van afegint els anys, ho subscric però ho ompliria de notes de peu de pagina: Art? Què es considera art? Qui o quines instàncies decideixen que és i qui és art? Quin art? Per a qui, a quins llocs?,…I així podríem omplir un llibre sencer filosofant, (amb el meu gran respecte per aquesta disciplina del coneixement i estimació per la saviesa).
I és que som al segle XXI i tot va molt accelerat. Tot va tant i tant de pressa, que a la humanitat ens pot passar per sobre!. El planeta se’n sortirà!, se n’ha sortit de fa mils de mil·lennis, però nosaltres i sobretot els que ens venen al darrera ho podem tenir molt magra.
Cal i cal ja, una revolta de la ètica. Crear la societat i per tant l’economia del be comú. Hem de construir una societat on la racionalitat, l’egoisme i el desig de tenir, no en siguin el motor. L’empatia, i la compassió haurien de ser-ne el motor. Amb aquest nou model social, l’art, no pot ser un be especulatiu ni de ostentació del poder. És un debat antic i ben actual. Sovint, quant veig art anònim a les parets de les ciutats, ja siguin pintures o escrits reivindicatius, les veig com a proclames poètiques, frases enginyoses, metàfores que colpegen. Art anònim i efímer però art igualment.
Afortunadament ja hi han moltes veus als museus que parlen de nous conceptes, de fórmules més participatives, de que els museus deixin de ser mausoleus d’obres d’art. Queda molt per fer i molt per subvertir i el paper de l’artista, cercant la seva independència, n’és fonamental.
Art i societat sempre van de la ma. Es tracte de posicionar-nos. Decidir quin model de societat volem contribuir a construir i per tant quina és la nostra relació amb l’art.
Mima Sant i Granados
I del caos va sorgir la gasela