Poliedre: Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares
Doncs aquest any tanquem una etapa fent per primera vegada un Polièdric.
Sempre havíem entès aquesta exposició com a visions particulars i personals del nostre poble, artistes locals ens explicaven la seva manera de veure’l i viure’l, i sempre des d’una tela. Però mai l’havíem presentat des del punt de vista de la figura geomètrica.
Aquest cop, hem partit de les formes: icosaedres, piràmides i prismes. I les hem omplert de les obres de tots els autors que hi han participat des de l’any 2012. Així, doncs, en cadascun dels elements exposats hi podreu veure una part dels 49 quadres que han format els Polièdrics.
Fragments que formen un nou tot, una visió diferent del nostre Polièdric. A partir de la trigonometria més objectiva entrem en el Teià més subjectiu, el que han vist noranta-vuit ulls diferents, però tot d’una sola vegada.
I ara el volum s’ha apoderat de la sala i ja no veiem una exposició plana, un Teià a les parets, sinó que també el podem sentir, entrar-hi o notar l’aire que hi circula; entre ferros que han pres vida i deixen entreveure un Teià fotografiat, pintat i gravat.
L’icosaedre va girant i aquest joc farà que les imatges mai siguin les mateixes. Atura’t una estona i mira’t Teià, el veuràs el moviment. Si reculls cadascuna d’aquestes cares podràs construir el teu Teià, que mai serà el tot, però sí una mica més complert. Perquè podria ser que tots aquests trossos junts siguin una imatge més real que la que hi ha en un sol quadre?
Així, aquesta instal·lació s’ha convertit en una síntesi de les cinc edicions que el precedeixen i que obre les portes a moltes altres possibilitats, a maneres de reflexionar i d’innovar. A partir d’ara el Polièdric pot anar per qualsevol camí que ens suggereixi una nova manera d’entendre la vida i el poble.
Hem d’agrair especialment als autors del Polièdric que ens han deixat utilitzar de nou la seva obra, sobretot aquells que ens han deixat tallar-la, una bona mostra de generositat. Els autors del primer polièdric, que van treballar sobre una fusta de conglomerat de metre vuitanta i que havíem de moure entre dos persones, una obra sovint incòmode de fer, amb un suport poc agraït. Aquestes obres s’han convertit en les piràmides que avui llueixen a la sala.
La Comissió d’Exposicions, liderats per la Mima Sant i amb la col·laboració imprescindible d’en Francesc Casals, hem transformat aquelles obres fantàstiques en una nova obra que serà efímera, que quedarà en el record de tots. Una instal·lació que estem segurs que en gaudireu, perquè fent-la n’hem gaudit. Hem descobert que el Polièdric té moltes possibilitats i ja estem pensant en projectes de futur.
I tot, sense perdre de vista l’essència d’aquest projecte: Teià.
Teià són totes aquestes mirades.

Maria Federico, juliol del 2017