1997 – Sèrie Rilke: “quadres – llibres”
RAINER-MARIA RILKE
RESPIRAR…
Respirar, oh invisible poema!
Constantment entorn del propi ésser,
espai còsmic pur per intercanvi. Contrapès
en què rítmicament jo m’acompleixo.
Única onada de la qual
sóc mar, a poc a poc;
tu, el més amesurat de tots els mars possibles,
guany d’espai.
Quants d’aquests llocs de l’espai foren
ja dins de mi. Hi ha més d’un vent
que és com fill meu.
Em reconeixes, aire, en altre temps ple encara dels meus llocs?
Tu, llisa escorça un dia,
corbesa i fulla dels meus mots?
.
