2012 – Art jove a Dakar…Un pas més enllà, a Cardedeu
Grand Yoff, 10 d’abril 2011
Fa quinze anys, a Kër Taizé, i als començaments del que aviat esdevindria Ak Benn, una idea m’habitava: fer descobrir als joves i als infants que anaven venint a casa nostra la necessitat d’aprendre a mirar: “Savoir regarder “, com a base de molts aprenentatges.
“Savoir regarder” el traduirem en wolof per “Am xelu xool” Un cartell penjat a l’entrada de casa nostra, que anem renovellant de tant en tant per a arrabassar-lo al polsim de sorra i de carbó, ens ho recorda. La idea, doncs, continua viva, i ella desvetlla quelcom d’important en tots els qui van venint a les activitats.
El saber mirar, observar, va lligat a l’alliberament de la imaginació. Això ha anat donant fruits.
L’art te importància a Ak Benn, perquè creiem que nodreix aquella insatisfacció que porta sempre un xic més lluny, i que per tant és a la base (encara que no sol) d’un bon desenvolupament.
Un grup dels nostres joves saben observar i arriben a expressar-se amb certa força.
L’art plàstic i l’art efímer els hem anat trobant, realitzant i desenvolupant a partir de tot el que ens envolta, car tot porta la seva bellesa i la seva capacitat d’interpel·lació.
Cercar a redonar vida a tants objectes que trobem per terra, al barri, o que ens envolten a la natura…vet ací un desafiament que els joves han acceptat i que ells mateixos comproven que és ric i creador.
El nostre veí més proper és carboner. Un bon amic que a Kër Taizé es sent a casa seva. Però el polsim del seu carbó també s’hi sent; envaeix les sales, el pati interior… i les “mamans”. L’assumeixen com un element pertorbador. Sí, és un combat a lliurar cada dia. Sempre amb un drap a la ma per a treure la pols. I atenció que el “blanc cassé” dels teixits no sigui completament “cassé” pel negre del carbó!
Doncs bé, tenim sort amb aquest veí. El munt de carbó va atreure la nostra atenció i a poc a poc el carbó ha esdevingut un material ric en formes i textures per a la nostra expressió.
Després d’haver passat moltes hores per les roques de la vora de l’oceà i pels penya-segats de Dakar, d’haver gaudit amb el “land art”, i sobretot després d’haver fet tres exposicions molt apreciades a Kër Taizé, voldríem proposar-vos, si fos possible, de muntar una exposició a Catalunya i, perquè no, arreu, per a compartir amb el “Nord” el que hem anat fent al “Sud”.
Àfrica i els seus combats s’hi farà present amb tots aquells desequilibris i desencerts que han conduit tants joves a la follia de la immigració clandestina (una vintena de peces volen expressar-ho). També hi ha una posada en evidència dels contrasts entre tradició, costums i la febre per a participar i beneficiar-se d’uns avenços tècnics que fan somniar. Un peu al poblat i l’altre a l’I-Pad !
A Catalunya se’ns va coneixent gràcies a vosaltres, “Amics d’Ak Benn” ! Una exposició itinerant seria un gran goig per a tots nosaltres. També per a vosaltres, ho sabem. I sobre tot un “sagrat” cop de mà per a els nostres artistes.
Tot el nostre afecte i agraïment per tot el que feu. Mercès per ésser tant presents on sou. Tota la nostra gent us estima.
Cristí
