2012

El projecte Cent peus, mil passos va ser un exemple d’art col·laboratiu: un procés en el qual un grup de gent crea les condicions concretes per crear un àmbit de llibertat i en fer-ho allibera un conjunt de relacions en forma d’art.

Podem definir el treball col·laboratiu com la sinergia que es duu a terme entre individus o grups d’individus que, mitjançant una dinàmica de treball adequada, assoleixen millor uns objectius determinats, que possiblement no haurien assolit per separat, o bé que ho fan optimitzant més els propis recursos.

L’Art amb majúscules no és vist normalment com a resultat de processos col·lectius, sinó més aviat com el producte d’un individu, un creador. Nosaltres presentem aquest projecte col·lectiu en el que valorem la creativitat, el pensament i el procés per sobre del producte. Mitjançant el treball “grupal” estem reafirmant el paper públic i social de l’art.

Aquest tipus d’art pretén recollir totes les aportacions creatives individuals i coordinar-les per obtenir una obra artística col·lectiva. La idea es basa en la creença de que les aportacions de tots enriquiran el resultat final, fent que s’assoleixin una sèrie d’objectius als quals no hauríem arribat per separat. Convertint l’art en quelcom públic i social.

Som pensament i acció, individualitat i col·lectiu. El moment present com tots els presents són principis, cruïlles i finals. Ara és un bon moment,ara sorgeix un nou moment per expressar-ho.

Amb Cent peus, mil passos, ho volem fer a partir d’una acció elemental i significativa com és caminar, agafant un dels seus possibles símbols : la sabata.

26 de maig 2012

Millor que un home donant mil passos cap endavant, són mil persones donant un sol pas”

____________________

2017

cartell-diptic  <—  Cliqueu per veure el prospecte de presentació de la mostra

2017 – CENT PEUS, MIL PASSOS

Ara, fa just cinc anys, estàvem dempeus mirant la fosca; al bell mig dels estralls del reajustament del sistema, de la crisi, desafiant el futur obscur, astorats com tothom i amb la ràbia continguda dels que no saben on tornar el cop. Seguidors de la bellesa inútil i creients en la societat, vàrem engegar un projecte col·laboratiu per convertir l’art en quelcom públic i social. En la presentació, dèiem aleshores:

Amb uns dos-cents trenta mil habitants, l’antiga Badalona lluita per una identitat pròpia. Situada al costat de Barcelona, emmarcada per la serralada de Marina i la platja, intenta sostreure’s d’un present incert i un futur de ciutat dormitori. S’articula, urbanísticament, al voltant d’un petit i mal definit centre històric i de la façana marítima, que fou zona industrial fins als anys vuitanta. L’orografia típicament mediterrània defineix el barris a partir de les rieres.

I la gent, com arreu del país, generosa i mesquina, capficada i oberta, egoista i solidària…perplexa en uns temps que ens il·lusionen i depassen com a col·lectiu.

És a dir, viva i capaç d’engrescar-se amb un senzill projecte que proposa fixar un pensament en un objecte personal: una sabata esdevinguda símbol.

Amb total llibertat, sense condicions ni condicionants, sense pressupost, sense publicitat, vàrem trobar raons per canviar (les coses), per compartir (la vida), per estimar (els altres), per afirmar-nos (cadascun i tots), per caminar.

Vàrem triar quatre places, que esdevenen espais plurals, escenaris i punts de trobada, diferents entre si pels usos socials, per l’entorn i les realitats socioeconòmiques, on les partícules i aportacions individuals acabin per conformar un nou ens comú: Centpeus.

I, simplement, us proposem que us afegiu al gest. La darrera d’aquelles quatre places de Badalona va aplegar més de quatre-centes sabates amb els seus corresponents missatges. Una bona part d’elles van iniciar després un llarg periple, sovint frustrat, que les van dur a Dinamarca. La ciutat de Slagelse, engrescada per en Jørgen Villadsen, professor i agitador de l’art, va acollir i va fer seu el projecte  engrandint i reforçant l’esperit participatiu.

Ara les restes i els fruits d’aquesta experiència arriben de nou a Badalona, a l’Espai Betúlia, refugi d’art i paraula, sabates i pensaments. Aquí es clou Centpeus, mil passos, però les petjades de la bellesa inútil ens poden seguir guiant mentre caminem.

I, simplement, us proposem que us afegiu al gest.

©2014 Mima Sant · C. Enric Borràs 15, bx, 2ª, 08329 TEIÀ (El Maresme) · Tel (34) 93 555 09 29 · Mòbil (34) 653 90 20 13