Alenar, és l’instant, aquest sol i únic instant… (Poema i Nadala 2014)

 

 

Alenar, és l’instant,
aquest sol i únic instant
el que a tots ens agermana.
Després,
tot depèn de quines son les mans,
i les besades.
Diferents són els teixits
que ens embolcallen.

Alenar, tan sols cercant l’escalf.
Cercant un absolut
que és l’amor i és l’abraçada.
El record
del primer crit és dissol a l’alba
en resta l’anhel d’un amor
que ens depassa.

Per a molts, per a tants, per a masses,
alenar, sota el pes
d’una incertesa amarga.
Abraçada gèlida,
que no és un vestit i esdevé mortalla.
A vosaltres us pertany l’avui i l’ara,
I podem si ho volem,
tallant un bon tros de la nostra capa.

Néixer
Amor
Diàleg
Amor, encara
Lluita, llibertat

2  instants de reflexió
0  moments de rancúnia
1  determinació de compromís
4  +361 moments de plenitud per a vosaltres